Amb l’objecte de transposar al Dret intern espanyol la Directiva 2011/83/UE, recentment, es va aprovar la Llei 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, la qual cosa comporta un reforç en la protecció dels drets dels consumidors i usuaris i alhora, una harmonització dels ordenaments interns dels diferents Estats Membres de la Unió Europea.
En atenció a aquesta important reforma legislativa, realitzarem un breu estudi d’algunes de les novetats que s’inclouen en la mateixa des del punt de vista del consumidor o usuari. No en va tothom, en un moment o en un altre i en major o menor mesura, adquirim béns o serveis mitjançant contractes que adopten múltiples formes i que se celebren en diferents moments o llocs, tot creant-se un vincle o relació entre el consumidor o usuari i l’empresari que, precisament, són objecte de regulació per aquesta llei, tot atorgant una sèrie de drets i obligacions a les parts i que estan encaminades a donar una major seguretat jurídica a les relacions entre ells.
Una de les principals novetats de la llei fa referència al dret de desistiment, entès com la facultat del consumidor i usuari de deixar sense efecte el contracte celebrat, tot notificant-li-ho així a l’altra part contractant en el termini establert per a l’exercici d’aquest dret, sense necessitat de justificar la seva decisió i sense penalització de cap tipus. Si bé aquest dret ja es recollia amb anterioritat a la reforma, el fet cert és que en la nova redacció de l’article 71 del Text Refós estableix una ampliació del termini per exercir aquest dret, passant a disposar l’usuari i consumidor d’un termini de catorze dies naturals. Aquest termini es computarà des de la recepció del bé objecte del contracte o des de la celebració d’aquest si l’objecte del contracte fos la prestació de serveis, sempre i quan l’empresari hagi complert amb el seu deure d’informar per escrit al consumidor o usuari de l’existència, requisits i conseqüències d’aquest dret. En cas que l’empresari no compleixi amb l’obligació inicial d’informar i documentar sobre el dret de desistiment, el termini per al seu exercici finalitzarà dotze mesos després de l’expiració de desistiment inicial o, si el deure d’informació es complís durant aquest lapse de temps, el termini legalment previst de catorze dies començarà a comptar des del moment en què es realitzi la notificació legal.
En sentit contrari, també trobem una novetat en l’article 74 de la citada llei, tot incorporant-se un apartat que fa referència als supòsits en què el consumidor o usuari decideix incomplir amb el termini de compromís adquirit amb l’empresa, tot regulant-se que la penalització per baixa, o cessament prematur de la relació contractual, serà proporcional al nombre de dies no efectius del compromís de permanència acordat.
Una altra qüestió de gran interès que introdueix aquesta reforma legal és la previsió que es fa en relació amb els càrrecs per la utilització dels mitjans de pagament. Així doncs, freqüentment, ens trobem amb què, quan decidim pagar un bé o un servei mitjançant targeta de crèdit, ens fan pagar un import suplementari per les despeses que pugui causar l’operació. Ara bé, amb la nova normativa els empresaris no podran facturar als consumidors i usuaris càrrecs que superin el cost suportat pel mateix empresari per l’ús dels mitjans de pagament.
Una de les pràctiques que darrerament s’estava imposant, sobretot en l’àmbit de les operadores de telefonia, és l’expedició de factures electròniques o el cobrament d’un petit import econòmic per tal d’enviar la factura en suport paper. Doncs bé, amb la nova reforma legal, mitjançant la inclusió d’un tercer apartat en l’article 63 del text refós, s’estableix el dret dels consumidors i usuaris a rebre la factura en paper, el qual no podrà quedar condicionat al pagament de cap quantitat econòmica i, en tot cas, obliga a l’empresari que pretengui expedir la factura electrònica a obtenir el consentiment exprés del consumidor.
Un major desenvolupament dels drets i obligacions de les parts el trobem en la regulació relativa a l’entrega dels béns i el risc de la pèrdua i deteriorament dels mateixos abans que es faci efectiva la transmissió, tot afegint-se nous articles al text refós. Així doncs, si no es pacta res en relació amb el termini d’entrega de la possessió material o control del bé al consumidor o usuari, es fixa un termini màxim de trenta dies naturals, que, en cas de no complir-se, faculta al consumidor o usuari a emplaçar a l’empresari perquè el compleixi en un termini addicional.
No obstant això, si tampoc es compleix aquest termini addicional, el consumidor tindrà dret a resoldre el contracte. Per contra, si el termini d’entrega és pactat entre les parts i és essencial, el termini fixat donarà dret al consumidor o usuari a resoldre el contracte immediatament, tot havent-se de reemborsar les quantitats ja abonades pel consumidor. És important destacar que, si existeix un retard injustificat en la devolució de les quantitats, el consumidor o usuari tindrà dret a reclamar el doble de la suma endeutada, sense perjudici del dret a ser indemnitzat pels danys i perjudicis patits en allò que excedeixin d’aquesta quantitat.
En quant a la transmissió del risc, s’introdueix l’article 66 ter en el text refós, en el qual es preveu que, quan l’empresari enviï al consumidor i usuari el bé o béns comprats, el risc de pèrdua i deteriorament d’aquests es transmetrà al consumidor i usuari o tercer designat per aquest, quan hagin adquirit la seva possessió material. Ara bé, en el cas que, qui s’encarregui del transport dels béns sigui el consumidor o usuari o bé, el transportista escollit no fos proposat per l’empresari, el risc es transmet al consumidor o usuari amb l’entrega dels béns al transportista, sense perjudici dels seus drets front aquest.
Com ja hem indicat, únicament ens hem limitat a comentar breument alguns dels aspectes d’aquesta nova llei, essent la reforma realitzada d’un major abast, per la qual cosa hem deixat de comentar modificacions introduïdes tan importants com les que afecten a la contractació a distància, que sense dubte, són dignes de ser estudiades i analitzades de forma independent.
Google+